Diumenge VIII trobada de puntaires organitzada per “Els Gramanets”

Com ja és habitual aquests últims anys el proper diumenge dia 9 de juliol tindrà lloc la tradicional trobada de puntaires que cada any organitzen “Els Gramanets”  l'escola de puntes de coixí del Centre Catòlic de Mataró.

Més de 300 puntaires de 39 escoles es donaran cita a partir de les 10 del matí a la part alta de la Riera en el tram comprès entre el carrer Argentona i la Muralla.

14 escoles del Maresme, 9 del Barcelonès, 4 del Vallès Oriental, 1 del Vallès Occidental, 3 del Baix Llobregat seran la representació de les comarques barcelonines , mentre que les comarques de gironines estaran representades per 4 escoles de la Selva, 2 del Gironès i 2 del Baix Empordà.

+ info

Diumenge 9 de juliol de 2017

VIII trobada de puntaires organitzada per “Els Gramanets”

Part alta de la Riera de Mataró – tram carrer  d´Argentona fins Muralla

Matí de 10.00 a 13.00 hores  

Persona de contacte per més detalls

Assumpta Arnó

Mestre puntaire

618.04.98.61

La Punta al coixí

La punta al coixí o boixets és un art tèxtil que consisteix a elaborar unes filigranes fines i complexes a partir de l’ús d’un patró de cartolina, fil, boixets, agulles i un coixí. Sembla que té l'origen a Venècia al segle XVI. A Catalunya, la tècnica de la punta al coixí va derivar a partir del segle XVIII en una indústria que va sobreviure fins a mitjan segle XX. Alguns tallers de puntes van tenir molt de renom, com ara la Casa Castells d’Arenys de Mar. Avui en dia l'ofici està vivint un petit reviscolament, amb fires d'artesania, com la centenària Fira de Santa Llúcia de l'Arboç, i concursos.

Amb la desaparició de la indústria de la punta, la tècnica per a fer blondes, punyetes, mocadors, etc. resta en el saber de les puntaires, que continuen confeccionant-ne per a gaudi propi i transmeten els seus coneixements a qui els vol aprendre. Actualment, a Catalunya es fan nombroses trobades de puntaires, algunes de les quals a Barcelona. Més enllà de les realitzacions individuals, les puntaires s’organitzen en associacions, que, al principat, s'integren dins l’Associació Catalana de Puntaires.

A tot el territori s'organitzen trobades de puntaires. Cal destacar la tasca que fan les escoles de boixets i les associacions, la més important a Catalunya essent l'Associació Catalana de Puntaires. Actualment la indústria del boixet està molt mecanitzada. Tot i així, encara es troben artesans, que converteixen el boixet en un art, combinant diferents fustes i materials per obtenir peces singulars.

Història de les puntes

La majoria d'especialistes situen els orígens de les puntes a Venècia a principis del segle XVI amb el desenvolupament dels treballs a l'agulla. Les primeres puntes són la denominada punta in aria. Els treballs amb boixet es desenvolupen a Flandes i ràpidament s'estenen per tota Europa. França i Bèlgica seran els països més importants i on es desenvoluparan les principals tècniques de punta de tota Europa.

Els treballs de punta s'introdueixen a Catalunya a mitjans del segle XVII i ràpidament es converteixen en un negoci a partir del segle XVIII i fins a mitjans del segle XX. La influència de França serà molt important, ja que les puntaires catalanes aprendran diferents tècniques de punta francesa que realitzaran amb gran habilitat, com ara la blonda, la punta de Lilla i la de Valenciennes.

El segle XIX, les principals cases de punta artesana es concentraran en l'àrea de Barcelona, al Baix Llobregat i la comarca del Maresme, i a l'àrea de l'Arboç, al Baix Penedès. A Barcelona van destacar les empreses de Josep Margarit i Josep Fiter i Inglès, aquest darrer va realitzar una alba per a la celebració de les noces d'or del Papa Lleó XIII. Al Maresme va destacar la Casa Castells d'Arenys de Mar que va treballar des del 1862 fins a l'any 1962 i l'any 1906 va realitzar el mocador per al casament de la reina Victoria Eugenia de Battenberg amb Alfons XIII, el disseny d'Alexandre de Riquer va ser adaptat per Marià Castells i Simón.

Els materials necessaris per a fer puntes al coixí són: coixí, boixets, fil, patrons i agulles. Els coixins varien segons els països i també segons les regions. A França, Bèlgica, als Països Baixos, a Anglaterra, Itàlia, Rússia... els coixins varien i són molt diferents dels nostres, però més adequats a les seves puntes.

A Catalunya, Portugal i Malta el coixí és allargat i cilíndric, d'una llargada de 65 cm. i uns 25 cm. de diàmetre (mida estàndard). Els coixins estan fets de roba plena de serradures, segó, crin, palla de sègol, palla de blat, etc. El millor material és la palla llarga.

Els boixets estan fets de la fusta de boix (arbust de fusta forta i lleugera), cirerer, caoba, d'ivori, os, carei, etc. Tenen forma de bitlla amb mànec per poder-los agafar amb les mans. Els boixets que es fan servir gairebé a tota Espanya són fets a Sant Feliu de Torelló. Poden tenir diferents mesures i formes. Els boixets grans s'utilitzen per a fer puntes de fil gruixut i puntes grosses, els petits per a fils prims i puntes fines.

Els fils emprats per a fer puntes al coixí són de cotó, perlé, cotó d'Alsàcia i seda. Antigament s'utilitzava el lli, però actualment és difícil de trobar-ne.

Per iniciar una punta al coixí es posa el coixí verticalment sobre la falda i s'hi clava el patró. Seguidament, s'hi pengen les parelles de boixets amb agulles, com indiqui el patró. Sempre es treballa amb una parella de boixets en cada mà. Encara que menys utilitzat, també existeix el coixí rodó, amb forma de llentia, que se suporta sobre la falda per a realitzar el treball. Per a més comoditat, s'utilitzen peus de fusta que suporten els coixins.

Els moviments bàsics de la punta al coixí són: volta i creu. Les voltes es fan sempre cap a l'esquerra, passant el boixet de la dreta per sobre del boixet de l'esquerra de la mateixa mà. Per fer una creu es passa el boixet interior de la mà esquerra per sobre del boixet interior de la mà dreta.

Utilitzant aquests dos moviments bàsics es poden fer diferents punts com: punt sencer, mig punt, tuls, trenes, creuat de les trenes, empuntillat, aranyes, punt de la verge, punt d'esperit i punt de guipur. Una punta molt apreciada és el Ret fi o Punta d'Arenys.

Emprant diferents tipus de fil metàl·lic (com el fil d'or o de plata) podem construir anells, polseres, corones o d'altres complements utilitzant aquesta tècnica.