A Paquita de la Hoz li agradava el teatre des de ben petita. I com tants altres mataronins, va trobar a Sala Cabanyes i a Els Pastorets una via per satisfer la seva passió.La Paquita va començar als 14 anys i des de llavors ha fet papers de tota mena a l’emblemàtica i centenària obra nadalenca mataronina: de nimfa, de verge del temple, de pastora, de Verge Maria i d’arcàngel Gabriel... En els seus 50 anys a l’entitat també ha participat en molts altres muntatges de la secció teatral del Centre Catòlic. “Sempre m’hi he sentit molt bé; a part de fer-hi el que m’agrada, hi he creat un nucli d’amics”, afirma.
Va començar a actuar a  Els Pastorets als 14 anys hi des  de llavors hi ha fet tota mena de papers
I no només amics; també hi va conèixer el seu actual marit, i els quatre fills de la parella també estan vinculats a la Sala. La seva mare, a més, hi va ser taquillera durant 32 anys. “Hi som tota la família”, s’exclama l’actriu mataronina. De cara al futur, la Paquita assegura que vol “continuar pujant a l’escenari fins que el meu cost aguanti. Els Pastorets han arribat a 100 anys i segur que n’hi haurà 100 anys més”.
Com vas començar ara fa 50 anys?
Quan tenia 14 anys, una companya que ja estava aquí em va dir que necessitaven gent jove. Vaig començar i em va agradar tant que ja m’hi vaig quedar. A més, com a espectadora jo ja coneixia Els Pastorets, pràcticament havia vingut cada any a veure-la.

Què t’ha fet mantenir-te? 
L’ambient que es crea és molt maco i aquí et sents bé. A més, jo tinc la sort de què aquí tinc el meu nucli familiar. El meu marit el vaig conèixer aquí. Quan jo vaig arribar ell ja hi era a la part tècnica de Sala Cabanyes i encara hi és. Els meus fills també han crescut aquí. Han corregut per l’escenari des de ben petits, han fet amics que encara conserven i han trobat el seu lloc en el teatre. Aquesta sala és la nostra segona llar.

Com es prepara una obra com Els Pastorets?
En qüestió de 2-3 mesos es posa en marxa tota la maquinària. A finals de setembre o octubre es comencen a assajar tots els cants amb el director musical. Els personatges que tenen més paper dins de l’obra també ja comencen a assajar. A mitjans de novembre és quan ve el plat fort. Assagem per actes i l’obra sencera, primer amb música gravada i després amb orquestra, maquillatge i vestuari.

Què és el més important a l’hora de sortir a l’escenari?
Tenir clar que encara que facis un paper secundari o insignificant, si tu aquell paper te’l creus, el vius i te’l prepares bé, això la gent ho veurà. Procuro oblidar-me de qui sóc en el moment que trepitjo l’escenari i posar-me en la pell del personatge que interpreto. D’aquesta manera és com connectes amb el públic i, si connectes amb ell, ja és l’èxit assegurat.

Satisfeta?
Molt. He après molt, tant de grans actors anteriors com de la gent jove que ara entra cada cop més preparada. Quan vam celebrar els 50 anys vaig pensar que on estaríem als 100, i ja hi hem arribat! És una satisfacció immensa viure el centenari i formar part de la història d’aquesta casa. Això és un orgull.