dissabte, 23 de maig de 2015

Els “Saleteros” es retroben en el seu 75è aniversari



publicat per
22 de maig de 2015
Cugat Comas / Fotos: Anna Aluart 

De 1940 a 1961 feien representacions pròpies en paral·lel a la Sala Cabanyes

La Saleta va ser, durant 21 anys, una realitat totalment diferent de la Sala Cabanyes, on hi havia teatre i representacions setmanals, protagonitzades per joves de la parròquia de Sant Josep. Eren els “saleteros”, molts dels quals ara ja han traspassat però són moltes les persones per qui la Saleta va suposar el lloc d’esbarjo i trobada de la infantesa i la joventut.

Ara, amb motiu del 75è Aniversari de la Saleta, s’ha organitzat, pel pròxim 23 de maig, un dia complet amb un acte de trobada al mateix espai –avui convertit en sala petita de la Sala Cabanyes– i una exposició de fotografies al local de Sant Josep, al carrer homònim. L’objectiu de la comissió és repetir l’èxit de la trobada que el 2003 van fer una bona colla de “saleteros” i que llavors va reunir més d’un centenar de persones.

Funcionament separat
La Saleta funcionava de forma separada i independent de la Sala Cabanyes i pertanyien fins i tot a dues parròquies diferents. La Saleta va començar a funcionar el 1940 com a espai de diversió per als alumnes del catecisme de Sant Josep i amb la pretensió de programar i protagonitzar espectacles diferents i més adients a la joventut de la seva gent. En el mateix espai actual s’hi arribaven a reunir entre 110 i 120 persones d’aforament, fins i tot amb un petit amfiteatre amb cabina tècnica inclosa. Llavors a la Saleta s’hi accedia directament i no a través de la Sala com actualment. Òbviament el nom va arrelar en contraposició amb la Sala Cabanyes, que el 1933 estrenava instal·lacions grans i traslladava la seva acció, Pastorets inclosos, deixant el local que ara era per a joves, bona part d’ells vinculats a Acció Catòlica.

Un lloc, una època
Josep Maria Cusachs, un dels joves d’aquella Saleta, recorda com “hi vam passar bona part de les hores de lleure de la millor època de la nostra vida, entre reunions, assajos o representacions”. També recorda la Saleta, tot i que a l’empara de Sant Josep i els seus rectors com “el lloc on va esclatar la nostra adolescència i joventut”. Cusachs vincula el final de la Saleta a l’evolució dels temps i a l’adveniment de noves formes d’oci, així com al creixement de la generació. Tot i això recorda que va ser “una època molt concreta i feliç per a molta gent”


Bona part dels records compartits en aquest espai formaran part, segur, de les converses entre els “saleteros” que assisteixin, dissabte 23, a la retrobada del 75è aniversari.
Publica un comentari a l'entrada