dimarts, 25 de març del 2014

A l'entorn de la infantesa



publicat per
18 de març de 2014
Comas Soler

Can Gassol i Sala Cabanyes porten a escena el món de les criatures

Aquest cap de setmana han coincidit a Mataró dues propostes teatrals de petit format molt diferents, però centrades una i l'altra en mirades particulars dels adults cap als infants. Per un cantó, dissabte a la nau de Can Gassol plena com un ou es representava 'Red Pontiac', la segona obra del cicle ‘De boca a orella’ que ofereix espectacles que procuren la distància curta i la vivència intensa del públic. Per l'altre, a l’espai petit de la Sala Cabanyes continuaven les representacions de ‘Tots els nens juguen seriosament’, una proposta estrenada el 7 de març que prorrogarà amb una funció més el dissabte vinent dia 22.

Loquacitat trepidant
‘Red Pontiac’ parteix d’una peça curta que el canetenc Pere Riera va presentar l'any 2011 al primer torneig de dramatúrgia organitzat per Temporada Alta. Hi va quedar semifinalista i l'experiència va fer que li encarreguessin desenvolupar-la més perquè tingués la durada convencional d'una obra de teatre. L'any següent, un cop completada, la va estrenar al festival gironí dirigida per ell mateix. Posteriorment va estar al Poliorama a Barcelona i també ha fet gira per Catalunya.

L’obra mostra la conversa que mantenen dues senyores properes a la quarantena, mentre s'estan en un parc vigilant els seus fills que juguen. A l'inici sembla una confrontació entre l’una, que és abnegada i sobreprotectora, i l’altra, una policia municipal d'autoritat esquerpa. De seguida, però, la conversa desemboca en una xerramenta desfrenada on aboquen de tot i força. Des de l'ecologia, la sexualitat o la violència, fins al paper social de la dona, la maternitat o l'educació, encadenen vertiginosament confidències i contrarèpliques que busquen la comicitat.

L'agilitat del text, que aconsegueix instants certament divertits, cau en altres moments en la reiteració, un inconvenient degut potser a la necessitat d’estirar-lo. Per sort compta amb dues grans actrius com són Míriam Iscla i Cristina Cervià. Elles saben mantenir molt bé el ritme trepidant que al capdavall és el més destacable del muntatge.

Miscel·lània de records
Amb 'Tots els nens juguen seriosament' La Saleta del Centre Catòlic ha aconseguit un fet poc comú, com és portar a la cartellera una peça original, escrita expressament per a l'ocasió. Es tracta de l'òpera prima d'Enric Lucena, professional de la comunicació i actor i director ja habitual a Sala Cabanyes.


Tal com ell mateix expressa en el programa de mà, ha volgut escenificar les seves vivències d’infantesa modificades pel record i el resultat ha estat redescobrir un imaginari fet realitat d'una altra manera. D'aquest exercici peculiar –que també dirigeix–  es pot dir que queda lluny de la pretensió declarada, però és igualment cert que té la franquesa de no amagar-se'n, cosa que almenys suscita la simpatia de qui el contempla. Compost a base de fragments, hi ha escenes evocades o transmutades de contes, referències televisives, frases i llocs comuns, músiques, joguines, coloraines i més. La crossa de la música en viu que Aràdia Sànchez interpreta al piano li és de gran valor, igual que la meritòria interpretació dels quatre actors que han de defensar un text ensucrat, tanmateix molt poc teatral. Destaca Marta de Santos, la narradora, que compon el paper d'una espècie de Monsieur Loyal i aguanta amb entusiasme bona part del pes de l’espectacle.