dimecres, 24 de juliol de 2013

Teatre de Festa Major (I)




24 de juliol de 2013
Comas Soler

Sala Cabanyes ha parat 'La ratera' al Monumental

Després de l'encert que va suposar fa un any portar 'El Mikado' al Monumental i fer-lo entrar en el programa de Les Santes, dissabte passat Sala Cabanyes va repetir la jugada amb 'La ratera' d'Agatha Christie, un dels muntatges d'èxit que ha produït aquesta temporada.

Tot i que pot semblar que no té massa importància això que la gent del Centre Catòlic vagi a fer un bolo uns centenars de metres Riera amunt, el cert és que l'operació és una bona pensada perquè ofereix un marc oportú de projecció pública a un producte de la Sala, obre la possibilitat d'arribar a un públic diferent del que li és habitual i, pel que fa al contingut teatral de la Festa Major, li aporta com a mínim un element de coherència. Que bona falta li fa.

Un títol que ve de lluny
Hi ha qui diu que 'The Mousetrap' (la ratera) seria igualment un títol mític del teatre britànic encara que Agatha Christie no hagués creat mai aquesta famosa obra d'intriga. La raó és que tres segles i mig abans, quan ni més ni menys que William Shakespeare va escriure 'Hamlet', va fer servir el nom de 'La ratera' en una formidable escena de teatre dintre el teatre, per titular la representació que el príncep de Dinamarca prepara com un parany per desemmascar Claudi, el rei homicida.

Sigui com sigui, des que Agathe Christie va estrenar-la l'any 1952, 'La ratera' no ha deixat mai de representar-se a Londres i, amb més de 25.000 funcions que se n'han fet en aquesta ciutat al llarg de més de seixanta anys, és segurament la peça més vista de la història.

Context festiu
El desllorigador de l'obra és l'astúcia amb què l'autora dosifica el suspens de l'acció dramàtica. Són vuit persones aïllades per la neu en un hostal situat enmig del camp, que es veuen embolicades en un crim. En un ambient enclaustrat, totes resulten implicades per recels i sospites. La qüestió és saber qui és l'assassí, un misteri que es resol amb un cop d'efecte que força un desenllaç inesperat i que permet lligar tots els caps que s'han deixat anar progressivament.

Com ja es va veure a les representacions fetes el mes d'abril a la Sala Cabanyes, la direcció de Toni Grané i d'Enric Lucena és correcta, a l'igual que el treball interpretatiu de tots els membres del repartiment. A la funció de dissabte, potser pel menor rodatge previ, es va notar un cert encarcarament, tant en els moviments escènics com en el ritme de col·locació de les rèpliques. A més, va resultar un xic desaforada la pretensió còmica d'algunes intervencions. En conjunt, però, cap defecte greu si es té en compte el context volgudament complaent d'aquesta reposició de 'La ratera' que pot ser que sigui el millor de l'oferta teatral de Festa Major.      

Publica un comentari a l'entrada