24 de juliol de 2013
Comas Soler
Sala Cabanyes ha parat 'La ratera' al Monumental
Després de l'encert que va suposar fa un any portar 'El
Mikado' al Monumental i fer-lo entrar en el programa de Les Santes, dissabte
passat Sala Cabanyes va repetir la jugada amb 'La ratera' d'Agatha Christie, un
dels muntatges d'èxit que ha produït aquesta temporada.
Tot i que pot semblar que no té massa importància això que
la gent del Centre Catòlic vagi a fer un bolo uns centenars de metres Riera
amunt, el cert és que l'operació és una bona pensada perquè ofereix un marc
oportú de projecció pública a un producte de la Sala, obre la possibilitat
d'arribar a un públic diferent del que li és habitual i, pel que fa al
contingut teatral de la Festa Major, li aporta com a mínim un element de
coherència. Que bona falta li fa.
Un títol que ve de lluny
Hi ha qui diu que 'The Mousetrap' (la ratera) seria
igualment un títol mític del teatre britànic encara que Agatha Christie no
hagués creat mai aquesta famosa obra d'intriga. La raó és que tres segles i mig
abans, quan ni més ni menys que William Shakespeare va escriure 'Hamlet', va
fer servir el nom de 'La ratera' en una formidable escena de teatre dintre el
teatre, per titular la representació que el príncep de Dinamarca prepara com un
parany per desemmascar Claudi, el rei homicida.
Sigui com sigui, des que Agathe Christie va estrenar-la
l'any 1952, 'La ratera' no ha deixat mai de representar-se a Londres i, amb més
de 25.000 funcions que se n'han fet en aquesta ciutat al llarg de més de
seixanta anys, és segurament la peça més vista de la història.
Context festiu
El desllorigador de l'obra és l'astúcia amb què l'autora
dosifica el suspens de l'acció dramàtica. Són vuit persones aïllades per la neu
en un hostal situat enmig del camp, que es veuen embolicades en un crim. En un
ambient enclaustrat, totes resulten implicades per recels i sospites. La
qüestió és saber qui és l'assassí, un misteri que es resol amb un cop d'efecte
que força un desenllaç inesperat i que permet lligar tots els caps que s'han
deixat anar progressivament.
Com ja es va veure a les representacions fetes el mes
d'abril a la Sala Cabanyes, la direcció de Toni Grané i d'Enric Lucena és
correcta, a l'igual que el treball interpretatiu de tots els membres del
repartiment. A la funció de dissabte, potser pel menor rodatge previ, es va
notar un cert encarcarament, tant en els moviments escènics com en el ritme de
col·locació de les rèpliques. A més, va resultar un xic desaforada la pretensió
còmica d'algunes intervencions. En conjunt, però, cap defecte greu si es té en
compte el context volgudament complaent d'aquesta reposició de 'La ratera' que
pot ser que sigui el millor de l'oferta teatral de Festa Major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada