dimecres, 30 d’abril del 2008

75 anys aixecant el teló : 1974 – “Parla Pere Rigau”


75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

El Crit
Butlletí informatiu de Sala Cabañes
Època II , num. 4 - abril de 1974

Ens hem donat cita avui amb el Sr. PERE RIGAU perquè ens informi del tema de més actualitats per nosaltres: l'audició sacra de les corals de "La Passió".

Quan i de quina manera va néixer la idea de fer a-questa audició sacra de "La Passió" ?

Molt sen­zillament. Fèiem un dels assaigs generals dels Pastorets i algú va comentar: "Quina llàstima no poder sentir la música de "La Passió", tan bonica que és! I per que no? va dir un altre. I la cosa es va en­grescar.

I, exactament, en que consistirà ?

De bell antuvi, i sense analitzar la cosa, semblava que podria consistir en fer tota "La Passió" a manera de recital, vull dir que tres o quatre narradors anessin recitant el text, com si es representés, alternant amb la intervenció de l'orquestra i de les corals. Però, entrats en l'estudi, es va veure ben clar que això era impossible.
L'audició consistirà en una pinzellada -diria jo dels fragments més significatius de "La Passió" : "Vida pública de Jesús" = Samaritana, Magdalena, -Llàtzer, Rams i Palmes, Comiat de Mare i Fill i el Sant Sopar. "Passió, Mort i Resurrecció" = Oració a l'Hort, Sanedrí , Pretori, Peregrins, Set Paraules, Davallament i Resurecció.

L'audició constarà de les dues parts esmentades. En aquests moments s'està treballant intensament en la redacció del guió, que ho fa el bon amic i com­pany Josep Mª Cusachs. I per cert que és una feina molt delicada i difícil.

Quina diferencia hi veu entre aquestes corals i les de "Pastorets” ?

En els dos espectacles la músi­ca és plenament descriptiva i els seus autors la va ren escriure seguint la tècnica de cada quadre i de cada moment escènic de l'obra. Es molt difícil com­parar una i altra. Per exemple: en "els Pastorets", hi juga molt la música popular catalana i nadalenca. Trobem en molts passatges de l'obra el famós "Cant dels Ocells". No puc oblidar l'inspirat "Cant del Temple", qual motiu musical va sortint després en altres quadres, com l'Anunciació i La Foguera.

A "La Passió" és diferent. L'obra té un caire completament oposat a l'espectacle nadalenc i, per tant, la música té una profunditat, majestuositat i dignitat molt pròpia del tema religiós que presenta. Hi ha pocs cants, però tots ells són difícils. El cant de començament "Oh, Jesús", "Llàtzer", "Rams i Palmes", "Els llims", "Els peregrins", "Oh, poble meu* i "La Resurecció", són molt bonics, però requereixen un profund treball d'assaigs.

Es prou nombrosa la part coral perquè els cants pu­guin ser interpretats amb la potencia suficient?

La vostra pregunta no la considero massa adequada.Més que potencia suficient, jo diria dignitat sufi­cient. Perquè en molts cants no cal potencia, sinó"massa de cantaires", que deu saber expressar i mo­dular tot el sentit de la conjugació de lletra i música.
En quant a si és nombrosa l'assistència, dec dirvos que hem quedat sorpresos de com ha resultat la crida que s'ha fet a quants ja fa anys varen inter­venir a "La Passió". Això ha estat un estímul per a seguir endavant en el projecte. Com a part negativa, considero que en quant a joventut, especialment re­ferint-me a nois, no ha estat gaire corresposta. Sortosament tenim excepcions no massa reduïdes que s’han entregat amb tot l'entusiasme a aprendre les difícils corals -no coneixien res de l'obra, només per refe­rències-. I confio plenament que sort en tenim d'ells per a realitzar aquesta audició.

Com estan enfocats els fragments recitats de "La Passió” ?

Ja us he dit abans com en J. M. Cusachs està treballant en el guió. A ell correspondria tocar aquest tema. Però crec que em permetrà senyalar una mica del que ja us he avançat abans. Hi haurà dos narradors que amb els seus comentaris serviran per ajuntar un tema amb 1'altre. I després, els pocs personatges que intervenen en els quadres que es presentaran, faran senzillament el recitat de la lletra. De la manera que la cosa s'ha enfocat, ho considero encertadíssim. Per a posar un exemple, crec que el fragment de les Set Paraules pot ésser magnífic, com també el Davallament de la Creu.

Pot preveure quina serà la reacció de la ciutat enfront l'audició sacra ?

Considero que els mataronins reaccionaran positivament a aquesta iniciativa de Sala Cabañes. Moltes vegades sentim per la ciutat: Quina llàstima que no feu "La Passió". Tan bonica que era!!! I encara que per Setmana Santa hi ha mol­ta gent fora, degut a les mini-vacances, estic convençut que el nostre local s'omplirà de gom a gom.

Som sabedors també de que s'intenta uniformar els cantaires» Pot definir-nos quelcom en aquest aspecte?

He sentit a parlar del que em dieu, d'uniformar els cantaires. Ajudarà a crear l'ambient digne que l'au­dició requereix. Però no us puc informar massa, perquè no hi intervinc directament.

Creu que l'audició d'enguany pot conduir a una con­tinuació" i inclús a una ampliació de "La Passió", enanys vinents"?

Jo crec que sí. Considero que aquesta audició de "La Passió" el Divendres Sant al vespre,podria quedar per a l'esdevenidor en una digne conti­nuïtat. I per anys vinents, potser sí que no n'hi hau­rà prou amb una sola audició i s'haurà de cercar de fer-ne una altre el Diumenge de Rams a la tarda.

El que si us puc afirmar és que si es vol fer ben fet, hi ha molta feina, i la premura de temps ha estat aquest any un factor força difícil de superar. Havíem d'haver començat els treballs i assaigs un any abans, però estic convençut que amb l'entusiasme i bona voluntat que hi ha per part de tots, la cosa sortirà bé.

En tots els ordres de la vida, quan hi ha responsa­bilitat ,entusiasme i entrega, poden superar-se totes les dificultats. I en el cas de l'audició de "La Pas­sió", aquests ingredients hi són en dosi molt abundant, per tant, sóc optimista totalment.